Arquitectura sostenible a Barcelona o a la muntanya?

"Satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures." aquesta podria ser la definició de sostenibilitat. 

Us proposo una reflexió: vinculeu aquest concepte (sostenibilitat) amb l'arquitectura i l'urbanisme,.la primera imatge que us ve al cap quan hi penseu quina és? 

1. la imatge d'una ciutat?
2. la imatge d'una casa al mig de la muntanya?

Segurament un gran percentatge, vinculeu la sostenibilitat amb la imatge d'una zona verda, d'una zona tranquil·la, la qual l'aire sembla més sa i pur. Només cal posar sostenibilitat al "google imatges" i apareixen tot de fotos la majoria amb un fons verd, plantes...que ens aporten tranquilitat i benestar. I realment aquesta vinculació és correcte, ja que la sostenibilitat te com a base l'equilibri  de les nostres accions amb el medi ambient, Però us animo a analitzar una mica més enllà aquest concepte.

Quins factors intervenen en una arquitectura sostenible?

Com ja he comentat en alguns posts, i comentaré en molts altres, el disseny ,de l'edifici o casa ,és bàsic per assegurar un comportament eficient energèticament. Però en base a què? 

1. En base a unes instal·lacions dissenyades per l'estalvi energètic, per l'aprofitament del recursos naturals etc...
2. En base a l'anàlisi del materials amb els quals serà construït l'edifici (ACV) 
3. En base el disseny i estudi de "la pell" de l'edifici
4. En base a l'entorn
5. En base a l'usuari final
6. ...

 En aquest post, em centraré en els punts 4) i 5). En el moment que projectem una casa o edifici, hem de ser conscients que aquest projecte no es quedarà amb uns plànols, uns càlculs i una memòria, si no que anirà més enllà. Aquests "dibuixos i  números" passaran a tenir vida pròpia, seran reals i serà la vivenda de persones.

Per tant l'estudi de l'usuari final també ha de tenir un lloc dins del projecte.

En una ciutat com Barcelona hi té lloc l'arquitectura sostenible?

Sense cap dubte la resposta és SÍ. 

Barcelona, com també moltes altres grans ciutats, tenen una gran xarxa de transports públics. La qual, a molts ciutadans, ens fa deixar el cotxe particular aparcat  o inclús ens fa oblidar d'aquesta "necessitat" de tenir-ne un això és = a menys emissions de CO2.

Dels ciutadans de Barcelona no n'hi ha cap que s'hagi de quedar a casa sense poder anar a comprar, o sense poder anar a treballar...pel fet de no tenir cotxe propi.

I si d'aquí concloem que la mobilitat en una ciutat és més sostenible que a les afores, perquè continuem tenint la imatge d'una ciutat com Barcelona, com un espai gris i on s'acumula una gran contaminació? 

Barcelona amb només 99 km2 de superfície i una densitat de població de les més elevades d’Europa (més de 15.000 hab/km2), s’ha caracteritzat tradicionalment per la seva compacitat i gran complexitat. Aquest model mediterrani de ciutat, que resulta més sostenible, es va debilitar en part durant el segle XX, en consonància amb el corrent internacional que propugnava la separació de funcions i afavoria la dispersió urbana. Tanmateix, ja s’ha iniciat la correcció d’aquestes tendències i el retorn a una configuració capaç de mantenir la seva organització amb menys consum d’energia, d’espai i de temps.

D’aquesta manera ho recull el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de l’Agenda 21, que té com a segon objectiu «Defensar la ciutat compacta i diversa amb un espai públic de qualitat». (Medi Ambient.Ajuntament de Barcelona.)

És aqui on encara hi ha un llarg treball. Personalment com ciutadana de Barcelona el que trobo a faltar són més espais verds i més concienciació del ciutadà. Malgrat els plans que s'estan fent de mobilitat sostenible encara són excessius els cotxes que circulen per dins la ciutat, i molts dels plans són rebutjats pels propis ciutadans. Em reconforta que els projectes de Barcelona siguin precisament per resoldre aquests aspectes.Què demanem a la nostre ciutat? ens ofereixen  nous plans de mobilitat i només veiem el cantó polític de la consulta? No  m'endinsaré més en el tema ciutat ,que es mereix un post sencer dedicat a: Barcelona, a ciutat sostenible i als ecobarris.

On tenim més opcions de disseny d'una casa bioclimàtica, a la ciutat o a la muntanya?

Des del punt de vista de disseny d'una casa bioclimàtica, la qual necessitem: incidència directa del Sol, necessitem jugar amb la diferència de temperatures entre les façanes per aconsguir una ventilació creuada etc. ens serà més favorable i més senzill el disseny en un entorn natural com pots ser la muntanya.

En general tots els sistemes passius hi tenim més joc i més oportunitats fora la ciutat. A dia d'avui a una ciutat com Barcelona, si aconsegueixes comprar un terreny per construir-hi ,serà amb una orientació determinada, amb una alçada màxima i una profunditat limitada, i altres paràmetres normatius que fan acotar i minvar les possibilitats de jugar amb diferencies de temperatura o incidències del Sol etc.

També hi ha avantatges com poden ser totes les xarxes de subministrament, xarxa de sanejament separativa, instal·lacions de recollida pneumàtica de la brossa (separant vidre, paper, plàstic, rebuig).

Us heu plantejat on és més sostenible viure?
Aquesta necessitat de marxar a descansar fora de la ciutat la podem treballar? així disminuiríem les segones residències és possible?

____________________________________________________________

Idees a comentar en pròxims articles:

- Propostes de millora de Barcelona per ser un model sostenible.

- Els ecobarris.