dilluns, 11 d’abril de 2011

Es pot compaginar el "verd" amb la ciutat?

La creença que la ciutat és una entitat deslligada de la naturalesa o, fins i tot, contrària a aquesta, ha dominat la manera de percebre-la i segueix afectant la forma com la construïm. La ciutat, els suburbis i el camp han d'entendre's com un sistema desenvolupat dins de la mateixa naturalesa.   Anne Whiston Spirn



Penseu en la ciutat de Barcelona de fa anys: com la descriuríeu? 
  i ara, penseu amb la Barcelona actual: com la veieu?





Aquesta és la reflexió que he fet ja des de fa temps, en veure els grans canvis que ha fet la meva ciutat. Actualment a Barcelona hi pots passejar per carrers que són únicament per peatons, pots gaudir d'espais verds públics o desplaçar-te amb bici per exemple. Ara ho trobem evident que ha de ser així, malgrat hi hagin opositors dels nous models que està implantant Barcelona com pot ser l'afavoriment de la mobilitat amb transport públic, bici o a peu davant dels cotxes privats. Però aquests fet tant evident fa uns anys no el podíem ni imaginar.

Acostumo a parlar-vos d'edificis o dels seus usos, ja que és la meva especialitat i professió ,però avui parlaré de la ciutat de Barcelona i en concret del verd urbà, per fer una introducció al pròxim article "Els corredors verds urbans de Barcelona".

Els serveis ambientals del verd urbà:
La vegetació urbana equilibra les condicions ambientals. Dins d'una ciutat com Barcelona, amb un teixit compacte i amb tanta densa població, es fa necessària aquesta vegetació urbana per:
  1. Disminuir la contaminació atmosfèrica
  2. Disminuir les emissions de CO2 amb efecte hivernacle
  3. Atenuar la contaminació acústica
  4. Reequilibrar el cicle de l'aigua
  5. Regular el microclima
  6. Estalviar energia
  7. Crear connectivitat horitzontal i vertical
  8. Millores socials
1. Disminució de la contaminació atmosfèrica

La vegetació té la qualitat d'absorbir gasos contaminants com l'ozó, el monòxid de carboni o el diòxid de nitrogen a través de la seva superfície foliar, interceptant partícules com la pols, el pol·len o fums i alhora alliberen oxigen a través de la fotosíntesi.
A Barcelona l'any 2008, la vegetació va retenir més de 300 tones de contaminants Font: Serveis ecològics del verd urbà de Barcelona. CREAF per l'Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009
2. Disminució de les emissions de CO2 amb efecte hivernacle

Cada dia estem estudiant noves maneres per disminuir les emissions de CO2 i  una  contribució a aquesta disminució pot ser la plantació de vegetació que pot ajudar molt ja que canvien el CO2 per Oxigen (l'aliment dels humans).
La vegetació urbana, a través del seu procés de creixement, actua com a important embornal de CO2, aspecte indispensable per combatre els efectes d'aquest gas en l'escalfament global del planeta.
a Barcelona els arbres amb un diàmetre superior a 83cm segresten 30 vegades més carboni que els arbres de diàmetre inferior a 8cm Font: Serveis ecològics del verd urbà de Barcelona. CREAF per l'Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009
3. Atenuació de la contaminació acústica

Perquè considerem el soroll com a contaminació? el soroll deteriora la qualitat ambiental de l'entorn i té efectes nocius per la salut física i psíquica de les persones.

Cada tipologia de vegetació actua d'una manera o un altra davant el soroll. L'esquema del costat ens mostra que segons estudis realitzats els que actuen millor en l'atenuació del soroll són els arbres de fulla perenne.










Font: Serveis ecològics del verd urbà de Barcelona. CREAF per l'Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009


Alhora no podem oblidar que la topografia, els seus desnivells i tipologies de paviments són elements claus per l'atenuació del soroll.

4. Reequilibri del cicle de l'aigua
a Barcelona el 64% del sòl està impermeabilitzat, cosa que dificulta la infiltració de les aigües pluvials Font: Serveis ecològics del verd urbà de Barcelona. CREAF per l'Ajuntament de Barcelona. Desembre 2009
El verd urbà ajuda a millorar aquesta factor, retenint l'aigua de pluja a través de les diferents parts de la vegetació: les fulles, les branques, troncs etc. i després l'aigua que s'evapora ajuda a ajustar el nivell d'humitat de l'ambient. La compaginació de vegetació i paviments permeables és una suma de solucions idònies per la recarregà dels aqüífers.

Com ja he comentat a un article anterior "cobertes verdes a Barcelona" la vegetació no cal que sigui a nivell de superfície si no que fa similar funció a les cobertes dels edificis.

5. Regulació del microclima 

La vegetació ens crearà zones d'ombres evitant així l'excessiva calor i insolació, mitigant l'illa de calor . Aquesta capacitat de control tèrmic es produeix tant per l'ombra de les seves capçades com per la capacitat d'evapotranspiració de les seves fulles.

6. Estalvi d'energia

Després de tots els punts explicats anteriorment de com ens afavoreix la vegetació a la ciutat, es pot intuir que també ens ajudarà a estalviar energia a casa nostre. Però en aquest aspecte vull remarcar, que cal fer un estudi particular de cada cas, per saber com ens afavoreix la plantació al nostre edifici, no sempre aconseguirem una reducció d'energia. La plantació d'arbres a façana sud hauran de ser de fulla caduca per obtenir ombra a l'estiu i radiació solar a l'hivern. Alhora aconseguirem una amortigüació del soroll exterior. Però, depenent de la tipologia d'arbres ens podran "obligar" a tancar les finestres a la primavera per l'excessiu pol·len o  fruits/llavors que desprenen a l'aire, o per la generació d'insectes etc. per tant caldrà veure exactament la tipologia d'arbres i la seva orientació.

El que si que aconseguirem és un millor aïllament  tèrmic  és amb les cobertes verdes, com a mínim a les plantes superiors dels edificis.

Alhora a nivell d'urbanisme també serà necessari aquest previ estudi, ja que depenent del tipus de vegetació ens crearà una neteja extra dels carreres de la ciutat i un mal estar a nivell respiratori dels ciutadans pròxims.

7. Creació de connectivitat horitzontal i vertical

El verd urbà disposat de manera àmplia i contínua genera connectivitat ecològica i permet una lliure circulació de les espècies de flora i fauna.



























8. Els serveis socials del verd urbà

Dins d'un nucli urbà com pot ser Barcelona, cal que hi tinguem lloc els vianants. Cal un lloc on ens hi sentim bé i podem desplaçar-nos amb bici, passejar i on podem deixar de banda l'abusiu tràfic del transport rodat. Aquestes espais són els que ens ofereixen els espais verds urbans. I d'aquesta manera es millora la mobilitat dels vianants i les bicis i la seva qualitat de vida. El soroll i la conducció "agressiva" i impacient (que és la s'acostuma a produir a una ciutat) ens efecte físicament i psicològicament a la nostre forma de vida.

Alhora els espais verds urbans satisfan la demanda social de llocs d'oci a l'aire lliure fet que ajudar a disminuir la tensió que acumulem a la vida diària.

Creen uns escenaris ideals per fomentar la interacció i la comunicació social com també la participació ciutadana. I el fet que ens preguntin i comptin amb la nostre col·laboració com a ciutadans alhora de fer una remodelació o un nou espais al nostre barri o ciutat, crec que és molt interessant i que com a ciutadans no ho sabem valorar. És necessari, que les obres d'espais públics (com també passa en els espais privats) es facin segons la demanada, abans de fer un projecte cal preguntar-se: què volen el ciutadans? i així entre professionals i ciutadans creem els nostres espais públics.

BARCELONA ESTÀ CANVIANT I ES DIRIGEIX CAP A UNA CIUTAT SOSTENIBLE

Fonts consultades: nº38 Guia d'Educació ambiental Barcelona pel Medi Ambient

                                                                                                                                                  
Pròxims articles
Els corredors verds urbans a Barcelona

1 comentari:

  1. Molt bon artícle, molt ben explicat, fàcil i entenedor, sense deixar de ser interesant i seriós.
    Amb ganes de que arrivi ja el pròxim artícle.
    SVP

    ResponElimina