dimarts, 21 d’octubre de 2014

L’habitatge precari també causa pobresa energètica: propostes per fer-hi front



Avui faig un exercici de recopilació d'antics articles i fer un mix amb les dades més rellevants pel que fa a la responsabilitat que tenim els sector de la construcció front la pobresa energètica. 
 
Quan parlem de pobresa energètica comentem que una de les causes és “el parc d’habitatge antic existent”. M’agradaria parlar d’aquest aspecte perquè crec que a part del motiu purament constructiu i a una important responsabilitat i paperassa, de la qual cal parlar-ne i qüestionar-nos el sistema. 

Al 2006 va entrar en vigor el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), normativa que regula la construcció. Aquesta normativa va fer grans avenços en termes de sostenibilitat (són avenços però no suficients) malgrat tot, en l'actual parc d'edificis, la major part són construïts en anys anteriors al 2006, fet que provoca tenir un gran nombre d'edificis no adequats al CTE, ja que aquest no és retroactiu, i conseqüentment estan regits per normatives antigues, les quals no eren gens estrictes en sostenibilitat ni eficiència.
Unes de les actuacions que es podrien realitzar per fer front a la Pobresa Energètica en la vessant tècnica serien:
  1. Caminar cap a l'obligatorietat del compliment del CTE (normativa actual) en el parc existent dels edificis. Amb la possibilitat de rebre subvencions o ajudes en cas que el propietari demostri no poder pagar el 100% de les obres. Actualment hi ha organismes que estan oferint ajudes per aquest tipus d'obres: IDAE és una d'elles. Segurament, els lectors tècnics, ja coneixeu les famoses ITE (Inspeccions Tècniques de l'Edifici) que obliguen d'aquesta manera a mantenir l'edifici en un estat de seguretat i estabilitat estructural correctes, en aquestes revisions periòdiques és on es podria avaluar, més detalladament, l'aïllament (tèrmic i acústic), l'estanquitat (aigua i aire) i avaluar la necessitat de rehabilitació en aspectes d'habitabilitat i funcionalitat.
  2. Aconseguir la seriositat i conscienciació, que reclama el certificat energètic, com sabeu des del dia 1 de juny del 2013 és obligatori que cada habitatge que estigui en disposició de ser venut o llogat, cal que tingui la seva etiqueta energètica on se't informi (com a llogater) de la seva qualificació energètica, que traduït, es pot assimilar a saber quan gastaràs per condicionar aquell habitatge. Passat 1 any, la valoració de la implantació d’aquest certificat no és bona. Ens trobem que ha passat a ser un paper més, que forma part de la burocràcia a l’hora de llogar o vendre un pis. No s’ha explicat correctament el que ens aporta aquesta etiqueta i a quedat totalment infravalorada. Trobem normal i evident que quan comprem un cotxe o una rentadora ens expliquin quant consumeix, i en canvi quan comprem o lloguem un pis ningú ens explica quant gastarem en climatització, ni en enllumenat etc. El punt 1) i punt 2) serien complementaris un de l'altre.
  3. Actuació d’associació de tècnics especialistes en edificació que donessin solucions tècniques, administratives-burocràtiques, assessorament general etc. a famílies o persones que es troben en situacions de Pobresa Energètica.
  4. Donar sentit a la cèdula d’habitabilitat i crear un “manual d’ús de l’habitatge” actualment al comprar un pis en entreguen una sèrie de papers que passen a dipositar-se a un calaix, i sovint, mai més ningú se’ls torna a mirar. A l’hora, tant la cèdula d’habitabilitat com altres documents, sovint l’han realitzat tècnics que ni tant sòls han visitat l’edifici. Això no es pot permetre, la finalitat d’un habitatge és que sigui habitable, i no pot ser que s’estiguin llogant habitatges amb unes condicions en ruïnes. Crec que seria d’ajuda que s’entregués un “manual d’ús de l’habitatge”, on ens expliqués com utilitzar de la millor manera possible el nostre pis. Ex: Perquè serveix aquest trasto? Resulta ser un acumulador d’energia solar que ens ajuda a gastar menys electricitat en escalfar l’aigua.  Si això no s’explica sovint acabem eliminant o inhabilitant elements bàsics per l’eficiència energètica que ens ajuden a reduir la nostra factura elèctrica o de gas.
Penso que estem arribant a una situació extrema i alarmant. El parc d'habitatges existents en estat precari és molt elevat, i sense cap esperança a ser rehabilitats. Això comporta que el sector social més vulnerable econòmicament hagin de viure en habitatges amb falta d'aïllament, finestres que no tanquen correctament etc. i en conseqüència seran ells qui pagaran les factures més elevades, sent al mateix temps els que menys s'ho poden permetre.
Crec que és necessari la regulació de la rehabilitació energètica i que en determinats casos passi a ser obligatòria per tal garantir un mínim d’habitabilitat i d’eficiència. En cas que no compleixin en uns mínims establerts el propietari responsable de l’habitatge haurien de ser penalitzats.

Necessitem solucions i voluntat política per la seva aplicació


Aquest article també el podeu consultar al blog de Energia Justa on hi trobareu altres articles relacionats molt interessants com per exemple:
Una enquesta europea demostra la creixent preocupació pel cost de l’energia - Andreu Camprubí
Evitar talls de subministraments, és lluitar contra la pobresa energètica? - Andreu Camprubí


Cap comentari:

Publica un comentari