dimarts, 27 de juliol de 2010

Crítica del llibre "Diseño de fachadas ligeras"

La finalitat d’aquest article és la realització d’un comentari de text després de la lectura del llibre. He enfocat l'escrit segons l’estructura del llibre però en alguns punts ressalto la meva opinió crítica, i intento exposar la meva opinió a base de paral·lelismes amb el cos humà, o exemples quotidians. M’he centrat ens els aspectes vinculats amb l’eficiència energètica entenent que la part de càlcul de l’estructura de la façana és molt important però no és l’objecte d'aquest post.
“DISEÑO DE FACHADAS LIGERAS: Manual de introducción al proyecto arquitectónico”


Introducció:

El llibre de Hydro Building Systems, el qual pertany a l’ITEC, realitza una anàlisi de les façanes lleugeres, basant-se principalment en façanes tipus:  mur cortina.

En primer lloc fa una presentació- introducció i un resum del recorregut històric de l’evolució,que ha sofert durant tot aquest temps, el concepte de façana d’un edifici.

Antigament s’entenia la façana com a part estructural de l’edifici, i el creixement industrial , el creiexement de les exigències de fiabilitat, planificació i manteniment, entre d’altres factors, han portat a canviar el concepte estructural que tenia la façana i passar a un concepte de entendre la façana com la pell de l’edifici. Assimilant un edifici amb el cos humà, podríem dir que els ossos són l’estructura i units amb teixits tenim la pell, aquesta última ens protegeix de les agressions exteriors protegint així els òrgans i els ossos.






Avui en dia doncs, s’entén la façana com a element independent de l’estructura, amb comportament i exigències totalment diferents. Aconseguint així unes façanes sense límit d’obertures, ni límit d’altura ja que són façanes lleugeres modulars.

Les exigències  bàsiques la façana les podem resumir en:

  • Confort i Estanquitat
    • Al vent
    • Tèrmica: IMPORTANT ruptura pont tèrmic i igual propietats d’aïllament entre elements de la façana
    • A l’aigua
  • Acústica
  • Seguretat
  • Ús : funcionalitat /compatibilitat/desmontabilitat/registrabilitat/durabilitat
  • Medioambiental:  Cicle de vida/residus/impacte ambiental
  • Estètica
  • Lleugeresa
Cal remarcar també el canvi de concepte de materials i tècniques constructives, en l’actualitat tendim a una construcció de bata blanca o coneguda com a construcció en sec. 


Aconseguint així disminuir Planning, costos a peu d’obra i més qualitat, ja que no depenem de mà d’obra especialista. Com antigament necessitàvem un paleta que executés una paret de maó recta i amb curt temps. L’exactitud de l’industria no es pot comparar amb l’exactitud que pot tenir el paleta a peu d’obra la qual depèn de diversos factors.

Aquest canvi la facilitat com a punt clau, l’evolució de la indústria, potenciant com a materials bàsics en façanes: el vidre , l’acer, l’alumini i la fusta.

Materials:

Al llibre es base en dos materials principals:


Alumini: si s’estudia el Cicle de Vida d’aquest material es detecta el gran consum d’energia en la seva producció a partir de la bauxita, fet que fa que les fàbriques de fundició es situïn en països amb baixos costos d’energia.El seu procés industrial es base de en dues fases: FUNDICIÓ (fabricació del material base i aleacions) i EXTURSIÓ (fabricació del perfil) amb el posterior tractament final superficial. Per tant estem parlant de un elevat consum d’energia i important cost de transport del material.

Per altre banda, ens ofereix grans avantatges respecte a altre productes:

  • Lleuger
  • Bon conductor de electricitat
  • Aleacions d’alumini: bones propietats mecàniques
  • Resistència a agents atmosfèrics, serà necessari de tractaments especials en ambients marins
  • Bona plasticitat i formabilitat
  • Bona conductivitat tèrmica, serà necessari la ruptura de ponts tèrmics

És un material amb gran afinitat amb l’oxigen per això s’auto-recobreix d’una capa natural i continua d ‘òxid que en la majoria dels casos és capaç de aturar el principi de corrosió. Malgrat tot en ambients agressiu és necessari el tractat superficial del perfil, com per exemple l’anodització, lacació...la corrosió de l’alumini pot tenir conseqüències estètiques com també estructurals.


Vidre: les característiques mecàniques del vidre acostumen a ser limitades, depenen del tipus de vidre i del seu  tractament com per exemple vidre templat els quals augmenten la seva resistència mecànica, al xoc tèrmic augmentant així la seva seguretat.

El més habitual és la utilització de vidres amb càmera, doble vidre separat per un perfil de material termoplàstic (evitant pont tèrmic) cal remarcar que sovint es realitzen finestres amb importants  vidres amb grans càmeres i aconseguint un aïllament tèrmic i acústic elevat però després observem que la fusteria que suporta aquest vidre, te ponts tèrmics, no tanca bé...per tant crec que és important tenir en conte les propietats de cada un dels materials per separat però alhora realitzar un estudi higrotèrmic del conjunt del sistema.

És evident que un dels grans avantatges que ens proporciona el vidre és la seva transparència, per tan és bàsic abans d’escollir un vidre conèixer els diferents factors:

  • Factor de transmissió lluminosa
  • Factor de reflexió lluminosa
  • Transmissió d’energia directa
  • Absorció energètica
  • Factor de transformació total de l’energia solar
  • Coeficient de transmissió tèrmica

Dels productes al sistema de façana:

Hi ha diferents tipus de façana lleugera, i segons l’estètica que se li vulgui l’arquitecte ressaltarà més la trama reticular o la trama horitzontal o voldrà evitar la visualització de l’estructura de la façana, en aquest últim cas s’acostuma  a utilitzar la Silicona Estructural, personalment no sóc massa partidària en l’ús d’aquest material ja que té una Vida Útil d’ aproximadament 10 anys, i si per agressions externes disminueix la seva vida no avisa, o sigui que va perdent gradualment les seves característiques i sense adonar-nos pot deixar de  segellar les juntes i subjectar el vidre. El seu manteniment a la realitat és nul i com a tècnica penso que em de caminar cap a unes idees de manteniment bastant estrictes, ja que per aconseguir un augment d’eficiència energètica un dels punts forts és l’anàlisi del Cicle de Vida.

Exigències tècniques:

Com ja he comentat anteriorment les propietats tèrmiques exigides a la façana les han de complir cada un dels materials per separat com també en conjunt.

Personalment crec indispensable la realització d’un estudi higrotèrmic de la façana per tenir controlats els punts febles amb risc de condensacions.

Cal tenir present que els materials i juguen un paper molt essencial en el confort de l’edifici i més si formen part del seu envolvent, però no podem oblidar que el disseny i els elements “passius” són bàsics a l’hora de valora l’eficiència energètica. Per tant en fase de projecte és on s’han de realitzar l’anàlisi de tots aquests punts. La figura de l’arquitecte és la base, per una bona orientació de l’edifici, per projectar sobresortint que protegiran del sòl...i per ser coherent  amb els acabats com per exemple tenim establert la idea de cortines a la cara interior de la façana quan  si s’analitza el seu comportament és més eficient col·locar-les a la cara exterior.

Remarco que si extrapolem aquestes soluciones a Catalunya i concretament Barcelona, hem de pensar que tenim un clima dur a l’estiu i no tant dur a l’hivern. L’estudi crec que s’hauria de centralitzar en el comportament de la façana a l’estiu.

El llibre fa referència sobretot als murs cortines marcant les seves qualitat lumíniques i tèrmiques, com dic en el paràgraf anterior, crec que en general estem cometen l’error de extrapolar sistemes constructius de països freds a països càlids. A l’actualitat hi ha diverses barbaritats en aquest aspecte. No tots els sistemes constructius són extrapolables a tots els països. Per fer una comparativa, posaré l’exemple de les zones sísmiques on les estructures dels edificis són molt diferents que les estructures que estem construint a Catalunya, i ningú dubte que fer estructures amb motlles i capacitades per assumir esforços horitzontals seria una gran tonteria executar-les aquí. Però amb les façanes com que tenen la component estètica ens permetem al luxe de només veure la bellesa de la façana i no veure la seva incoherència. 

Pel que fa la seguretat estructural crec que és bàsic entendre la independència amb l’estructura de l’edifici. I així realitzar unes connexions on es puguin absorbir els diferents moviments tant de l’estructura com de la façana . Al llibre es deixen un aspecte important a tenir en conte, les peces que formaran l’estructura de la façana  venen de  fàbrica, a diferència de l’estructura de l’edifici la qual habitualment està realitzada in situ i conseqüentment te errors de planeïtat de cantells de forjats...cal doncs que l’estructura de la façana es pugui adaptar als plans de l’obra. 

Façana ventilada:

Aquesta tipologia de façana ens permet reduir la quantitat d’energia consumida de climatització de l’edifici i augmentar el confort tèrmic interior de l’edifici, és necessari estudiar i optimitzar el disseny de la façana, com pots ser la zona climàtica, materials utilitzats i el seu corresponent cicle de vida, manteniment...

Les façanes poden ser amb la càmera “tancada” el que es coneix com a façanes respirants, utilitzant l’aire de la càmera com un regulador tèrmic. O bé podem tenir façanes ventilades  aconseguint que amb la seva ventilació disminueixi la quantitat d’energia tèrmica que arriba a l’interior de l’edifici.

Hi ha un altre tipus de façana, anomenada captora que aprofita amb la seva pell l’energia incident sobre ella per climatitzar l’edifici es pot realitzar de forma passiva o de forma activa.

Conclusió:

Com ja ho he anat reflexant al llarg del treball, la meva preocupació és que crec que no en som conscients de la importància que te l’ envolvent de l’edifici respecte al medi ambient . És ara quan hi estem estudiant més, i quan el CTE ha marcat uns paràmetres estrictes respecte a l’estalvi energètic.

La competència entre països i entre grans arquitectes, ens està portant a incoherències com per exemple: l’edifici de Gas Natural de Barcelona o gran nº d’edificis d’oficines que ja per costum es projecten les 4 façanes amb mur cortina. Estem en un clima on em de solucionar la temporada d’estiu, les altes temperatures.

Clara Ramoneda
Grau d’enginyeria de l’edificació 2009-2010 

1 comentari:

  1. Quanta raó, els pocs edificis sostenibles que es construeixen aquí sembla que hagin de suportar temperatures de -20 graus que no es donaran mai a la costa mediterrània i a vegades obliden l'impacte del sol que tindran cada estiu tant si com no.

    ResponElimina