"L'Àrea Metropolitana de Barcelona és la que menys aigua d'ús domèstic consumeix de tot Europa (...) en els últims 10 anys el consum per càpita s'ha reduït en 24 litres per persona i dia" segons diu l’informe de les dades ambientals metropolitanes presentat aquest 27 de juliol per Francesc Narváez, president de l'Entitat del Medi Ambient (EMA) de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’usuari i la ciutat davant del consum d'aiguaLlegir aquests informes sempre és reconfortant, però a l’hora sempre tinc por de la resposta de la ciutadania. Com a usuaris individuals, necessitem premis per les coses que fem “correctes” i un cop rebudes les felicitacions ens deixem anar, fins que tornin les ALERTES sobre el consum abusiu d’aigua. Aquesta podríem dir que és la visió pessimista del tema, i no és la real, per sort. Però si que és la que serveix per dir: SEGUIM AIXÍ!
Crec que ha canviat la manera de pensar: Com a usuaris de l’edifici majoritàriament hem substituït les banyeres per les dutxes. Qui més qui menys, ha instal·lat airejadors a les aixetes del pis. Algú ha posat ampolles plenes dins de la cisterna del vàter. Tenim el “tic” de tancar l’aigua mentre en rentem les dents, ens ensabonem...Tots aquests gestos d’estalvi són els indicadors que cada un dels usuaris tenim consciència o bé per estalviar a nivell econòmic a la factura de cada mes, o bé per participar dins d’un consum responsable amb el medi ambient.
Totes aquestes accions són aplicables a pisos antics i evidentment no és aplicable a obra nova, és aquí on tenim l’obligació de pensar en un estalvi general d’aigua i energia. Aquest estudi per l’estalvi jo sempre el separo en dos grans blocs: en un disseny arquitectònic orientat de manera que afavoreixi a l’aprofitament de la llum solar, l’escalfor, etc. i en el disseny eficient de les instal·lacions de l'edifici, amb l'aprofitament de l'aigua residual de la dutxa per omplir la cisterna del vàter per exemple.
Sovint aquests dos blocs, el professionals, els fem independents i s’ha vist i demostrat que van totalment lligats.
L’usuari i la ciutat davant dels residus:“Respecte a les recollides selectives pugen un 2% respecte al 2008, i arriben al 33,8%. Tot i que es destaca que les dades del primer semestre de 2010 mostren que amb el desplegament de la recollida selectiva de matèria orgànica als municipis de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet el 2011 la recollida selectiva a l'àrea metropolitana es pot acostar al 38%.”
Poc a poc i bona lletra (que diuen) un cop més els ciutadans fan accions per reciclar, reutilitzar.. el seus residus. Com amb el tema del consum d’aigua, grans felicitacions pels ciutadans. Tornem a posar “tiritas” a ferides que si seguim així no es curaran mai.
Perquè no actuem des de l’arrel? A tots ens han ensenyat que sempre s’ha de treballar des de la causa de l’efecte. En l’actualitat els professionals ens solem regir per la normativa vigent, la gran majoria no intenta pensar en millores si no que es limita a complir a cegues les normatives. I en el cas dels envasos és un altre sector on personalment crec que la normativa es queda curta, ja sigui per interessos de les grans empreses o per el transport. No trobeu que em retrocedit? anys enrere la llet no estava en un tertabrik, la llet la compraves amb una ampolla de vidre i retornaves l’ampolla, per exemple.
El que hem guanyat en educació sostenible a nivell de ciutadà ho hem perdut en educació sostenible per grans empreses.
En el terreny de la construcció, la regularització dels materials crec que està fent un important avenç. Cada cop es té més la mentalitat de construir pensant en que algun dia allò serà enderrocat o desconstruït, generant d’aquesta manera una runa que si no es separa adequadament no és reciclable.
En aquest sector, poc a poc, anem incorporant la mentalitat de realitzar una Anàlisi del Cicle de Vida dels materials (ACV) el qual és una eina de càlcul que permet conèixer i quantificar els impactes ambientals i els recursos materials i energètics necessaris per a l’extracció, el transport, la producció, la distribució, l’ús i el fi de vida dels components de l’edifici.
Tant en el tractament d’aigües comentat, com en el tractament de residus, l’informe publica que aquestes accions que s’han generat a partir de fons renovables, consumint 287.748MWh i suposa un estalvi de 110.783 tones de CO2.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona no és uniforme!
Fins ara hem parlat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en general i cal remarcar les diferències que existeixen entre municipis i barris, segons dades de l’informe i de fàcil explicació.
“Cornellà de Llobregat o L'Hospitalet la mitjana en el consum domèstic d'aigua ha estat de 95,16 i 95,98 litres, respectivament, en altres localitats la despesa ha estat molt més gran, com Sant Cugat del Vallès (160,83 litres), Begues (152,04) o Castelldefels (135,04), on proliferen zones de xalets i cases amb jardí, moltes amb piscina. [...] També existeixen grans diferències entre els municipis respecte a la producció de residus per càpita, lligades a les necessitats del tipus de vivenda i al poder adquisitiu.”
Evidentment no tots formem part del mateix esglaó social, però dins de cada un de nosaltres podem fer les accions pertinents més sostenibles, si tens una zona de jardí cal que l’aigua del reg sigui aigua potable de la xarxa pública? És una necessitat vital tenir una piscina privada?
Text citat extret de www.sostenible.cat
Les dades ambientals metropolitanes les podeu consultar al web www.dadesambientals.cat
____________________________________________________________
Idees a comentar en pròxims articles:
- Propostes a nivell d’instal·lacions per estalvi d’aigua, aprofitament d’aigües grises, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada