En quin punt ens trobem i com hem de seguir?

Es respira la voluntat del "canvi" i com he anat explicant en varis articles s'ha fet molta feina en aquesta línia però encara hem d'anar a més! El medi ambient, la societat i l'economia ho demana.

 L'estructura del post vindrà indexat pels quatre vectors definits pel Decret 21/2006- Ecoeficiència, que els podem veure al gràfic superior.

• AIGUA

Present: Tots hem patit la última sequera del 2007-2008 i aquest fet va marcar un punt d'inici per iniciar les campanyes i aprovar Decrets que regulessin el consum de l'aigua. El règim pluviomètric del nostre país es caracteritza per una gran irregularitat general i per una variabilitat interanual elevada fruit del nostre clima mediterrani, fet que ens fa vulnerables a patir sequeres. 

Crec que tant amb les aplicacions de noves normatives de construcció, com pot ser el decret 21/2006 d'Ecoeficiència on obliga a la realització de la doble xarxa de sanejament, que permeti separar les aigües pluvials de les residuals, i la recepció i instal·lació de les aixetes i altres mecanismes economitzadors d’aigua, com la conscienciació ciutadana ens han fet posar les piles en l'estalvi d'aigua.

Com a usuaris de la nostre llar,  cada trimestre rebem la factura de l'aigua on ens indica els nostres consums amb gràfic on pots comparar amb les anteriors factures i també et faciliten el teu consum mitjà diari d'aigua. Alhora et penalitzen en cas que et superis els cànons establerts per l'Agència Catalana de l'Aigua i també existeixen bonificacions en casos concrets.Aquestes poden ser algunes de les accions realitzades fins ara.

Futur: "A Barcelona gairebé dues terceres parts de l'aigua d'abastament que entra a la ciutat es consumeix a les llars particulars. La nostra aportació individual a l'estalvi i ús racional és, per tant, la més important!

Els habitants de Barcelona gastem de mitjana 122 l d'aigua per persona i dia. Aproximadament, una tercera part d'aquesta aigua la utilitzem per al vàter, una altra tercera part per a la dutxa i el bany, al voltant del 20% per a la rentadora, i la resta per a altres usos, com la neteja de la casa o el reg de plantes d'interior. Només una petita part, entre 3 i 6 litres, la utilitzem per beure i cuinar." Font: Ajuntament de Barcelona

 

Aquestes són les dades que no ens haurien de convèncer.I per aquest motiu proposo:

1. Realització d'una Normativa d'obligat compliment per edificis d'obra nova o rehabilitacions importants que defineixi la reutilització d'aigües grises per cisterna del vàter, o pel reg etc.
2. Instal·lació d'aparells lectors de cabals instal·lats a cada un dels habitatges i que es pugui extreure un anàlisis comparatiu amb anteriors dies, mesos o anys.
3. Educació ,per part de la companyia o Administració, més personificada segons els consums de cada llar. I així com a usuari podries saber en el teu cas en concret que et recomanen els experts que podries fer per disminuir el consum d'aigua.

•  ENERGIA

Present: En aquest vector crec que ens hem quedat curts en el sector habitatge. Si que cal reconèixer el gran impuls i avanç de les Energies Renovables. Segons dades extretes de l'ICAEN:

I pel que fa a ús residencial cal dir que l'entrada en vigor del CTE com a mínim ha obligat a la instal·lació de panells solar per l'escalfament de l'ACS (aigua calenta sanitària)...

A la factura elèctrica de ENDESA t'expliquen l'origen de l'electricitat que estàs consumin a casa teva, com també et resumeixen l'impacta ambiental que aquesta energia té avaluat amb dos conceptes: Emissions de CO2 i amb Residus Radioactius Alta Activitat. 

I les preguntes són: 

Podem millorar aquestes dades? 

Podem millorar la seva difusió i el seu interès de cara el consumidor? 

Existeixen altres companyies que ho millorin?

El Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, mitjançant el qual s'aprova el procediment bàsic per a certificar l’eficiència energètica d'edificis de nova construcció, obliga els venedors i arrendadors dels edificis inclosos en el seu àmbit d'aplicació a facilitar un certificat d'eficiència energètica als compradors o llogaters d’aquests edificis. Aquest certificat haurà d’incloure informació objectiva envers les característiques energètiques dels edificis, de tal manera que se’n pugui valorar i comparar el comportament energètic i també per tal d'afavorir la promoció d'edificis d'alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d'energia a l’edificació. 

I ara em pregunto: i els edificis ja existents qui se'ls mira?qui els certifica?

Futur: Si fem la comparatives de les dades "present" i "futur" extretes de la mateixa font (ICAEN) veiem la següent diferència:

Aquest canvi de cara el futur, és causat per el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 el qual planteja uns objectius molt ambiciosos ja que te la intenció de multiplicar per 4 el consum d'energies renovables.Es preveu que el % de participació de les energies renovables en el balanç d'energia primària passarà dl 3,6Ç% de l'any 2003 a l'11% l'any 2015.

I les propostes que puc fer en aquest vectors, dues d'elles són repetides a les ja comentades amb el tema de l'aigua i seràn bastant comuns a propostes de millores o d'actuació en els 4 vectors.

1. Instal·lació d'aparells lectors de consum  instal·lats a cada un dels habitatges i es pugui extreure un anàlisi comparatiu amb anteriors dies, mesos o anys.
2. Educació ,per part de la companyia o Administració, més personificada segons els consums de cada llar. I així com a usuari podries saber en el teu cas en concret que et recomanen els experts que podries fer per disminuir el consum d'energia.
3. Establir uns cànons segons tipus d'habitatge i nº d'habitant, i penalitzar els consums superiors, fins i tot es podria a arribar a cert consums que fossin tant elevats on es passés a la citació del propietari i obligatòriament rebre un curs de millores a la llar i si és el cas, obligatòriament realitzar possible obres de millora dictaminades per experts. I en el cas de consums inferiors als cànons, poder oferir una bonificació per aquests propietaris. 
4. Realització de Normativa de Obligat Compliment que regulés l'Eficiència Energètica dels edificis existents.

Crec que amb aquestes propostes Espanya podria pensar en deixar de comprar Emissions de CO2 a altres països i fer una inversió en canviar l'actualitat del parc edificat que tenim sense complir amb Directives Europees. D'aquesta manera es faria una forta inversió econòmica inicial que es recuperaria en deixar de pagar les multes per no compliment Europeu, alhora es crearien llocs de treball, que crec que els nº de l'atur ho demanen a crits, i alhora s'aconseguiria objectius de millores socials claríssims. L'objectiu Europeu està marcat "Emsiones casi nulas" Espanya encara hi estem molt lluny!

• RESIDUS i MATERIALS

Present: Uneixo aquests dos vectors perquè crec que van molt lligats un amb l'altre, ja que un és l'origen de l'altre. Aquest tema crec que és el que està més treballat a nivell domèstic. S'han fet nombroses campanyes de reciclatge de residus domèstics, i aquest difusió ha arribat a pràcticament totes les llars. Trobarem poca gent que encara no sàpiga a quin contenidors i va el paper , o el plàstic o el vidre, o l'orgànica. Ja vivim amb 5 colors: verd, groc, blau, marró i gris. 

El problema que plantejo és:

Ens hem de quedar tranquils havent fet la separació selectiva dels residus?

Què podem fer més nosaltres com a nº1 de societat consumidora per tant creadora de residus?
A nivell industrial de generació d'envasos, cal canviar alguna cosa? o són correctes els envasos que trobem al supermercat?

Futur: Em limitaré a respondre les preguntes plantejades ja que crec que són el camí que em de seguir.

1. És necessari una nova campanya de divulgació ambiental, potent com les que es van fer amb el reciclatge. On es difongui la necessitat de minimitzar els residus, un ha de tenir al cap que la millor manera de "reciclar" de ser "verd" és no generant residus. Això ho podem fer reutilitzant els residus que es puguin, alhora de consumir productes plantejar-nos que passarà amb ell quan ja no ens sigui útil, disminuir aquest afany de compradors compulsius que tenim en aquestes societats de 1er món.Fem-nos la pregunta de: realment ens és necessari aquest objecte?o m'estic creant una nova necessitat?
2. A nivell de materials domèstics crec que és necessari des de fa molt temps, una normativa que obligui a passar uns requisits mínims perquè un producte surti al mercat. Cal que les magdalenes que es troben dins d'una bossa de plàstic, a part cada una d'elles portin un envàs de plàstic individual?Cal crear envasos que després dificulten el seu procés de reciclatge? Crec que tot plegat ens ho podríem estalviar. 

____________________________________________

Pròxims articles:
- Pla d'Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l'Aire de Barcelona