dimarts, 7 de desembre de 2010

Les certificacions energètiques



Aquest post serà la introducció dels articles que aniré realitzant parlant d'algunes de les certificacions energètiques que podem tenir avui en dia. Aquest grup d'articles estarà format per:
  1. Introducció: 
    • Què ens aporta la certificació d'un edifici?
    • Quin procediment s'ha de seguir per poder certificar un edifici?
    • Espanya és un estat conscienciat en aquest aspecte?
    • Què avaluen aquestes certificacions? 
  2. BREEAM the Enviornamental Assessmen Method for Buildings 
  3. LEED Leadership in Energy and Enviornmental Desig 
  4. VERDE de Green Building Council España 
  5. Conclusió

Introducció

Què ens aporta la certificació d'un edifici?

Parlant en termes generals, el procés de certificació d'un edifici crec que beneficia a tothom, tant els que participen en el procés de projecció, construcció i desconstrucció de l'edificació, com també els futurs usuaris i el seu entorn.

El Promotor podríem pensar que és el que hi surt menys beneficiat perquè és el que fa la inversió econòmica i no rep de forma directa els guanys dels diners invertits. Aquesta inversió la pot fer o bé perquè està conscienciat en aquesta arquitectura o bé per crear un valor afegit a nivell de màrqueting. Sigui per un motiu o un altre estarà invertint en una construcció pensada i més coherent amb el medi ambient.

El Constructor per participar en un edifici objecte de certificació, haurà de realitzar un gran esforç burocràtic i de conscienciació a l'hora de l'execució.  Aconseguint tenir així un valor afegit respect a la competència.

La Direcció Facultativa haurà de "invertir" en conscienciació i "investigació" de les diferents solucions constructives per assolir la categoria adient de la certificació.Durant l'execució, amb l'ajuda de l'Assessor, tindrà la feina de recopilació dels segells i certificats d'empreses i de materials, com també l'estricte control executiu peu d'obra. Tot aquest esforç serà recompensat en valor afegit davant la competència.

Entendre i participar en un procés de certificació és molt més que l'obtenció d'una nota final, i això en l'actualitat i encara més en un futur pròxim serà molt valorat.

L'usuari final de l'edifici, tindrà una important reducció de les factures dels subministres i a l'hora un increment important de confort en el seu habitatge.


Quin procediment s'ha de seguir per poder certificar un edifici?

Depenent de a quin segell vulguis assolir seguiràs unes directrius o unes altres, però en general tots segueixen un esquema similar al següent:



Espanya és un estat conscienciat en aquest aspecte?

Personalment crec que estem a la cua d'Europa. El clima suau i gens agosarat que tenim ens imprimeix una personalitat determinada i evidentment uns costums determinats Sovint sense haver-nos de plantejar masses mesures d'estalvi energètic.

A altres països també és el clima, un dels factors que determina les costums, si és un clima molt fred, s'estudiarà materials i sistemes constructius per aconseguir edificis "hermètics", indirectament ja pensant en l'estalvi energètic.

Aquí això no ens passa, ens protegim del sobreescalfament de l'estiu posant una gran instal·lació de climatització o, com ja he dit en altres articles, copiem edificis d'altres països i climes, i els "plantem" en el clima mediterrani sense veure-hi cap problema. Per exemple, un edifici d'oficines té un sobreescalfament per ús (persones + aparells electrònics), en un edifici d'aquest tipus i en el nostre clima és "fantàstic" dissenyar un mur cortina. Sovint no pensem més enllà de l'estètica.

I aquest problema el tenim actualment, on cada cop les exigències de confort són més altes i no ens plantegem la solució més eficient, si no que donem una resposta ràpida  a la demanda. Si mirem l'arquitectura tradicional dels segles passats, res d'això passava. Totes les solucions eren pensades i resoltes de la millor manera i amb el mínim consum. Aquelles dates no tenien la indústria que tenim en l'actualitat i per tant les solucions eren elaborades per un problema en concret i no extrapolables en general.

Depenent de l'agressivitat del clima els habitants es plantejaran unes mesures o unes altres, com també dependrà dels recursos energètics i de materials que tinguin en el seu entorn.

Per tant podríem dir que, òbviament, millor que la gent certifiqui els seus edificis perquè està conscienciada amb el tema, però si encara és massa d'hora per tenir aquest pensament en el nostre país almenys comencem a fer servir la sostenibilitat per motius de màrqueting, que això si que funciona entre els catalans. És trist haver d'arribar aquesta conclusió, però és que si mirem als països veïns s'observa que anem a anys llums del seu conscienciació sostenible.


Aquí ens queda molt camí per fer i de moment podem dir que funcionem per "acció-reacció", fins que no estem en estat d'alarma, com podia ser fa dos anys amb la sequera no podem reduir el consum d'aigua i per sort avui en dia encara mantenim aquest pensament d'estalvi d'aigua.

Que no es malinterpretin les meves paraules, no podem deixar de banda la feina de conscienciació és la feina que hem de tenir més present i on hi hem de treballar més però mentrestant crec que no estar malament utilitzar el màrqueting i la imatge de les empreses perquè es construeixi de forma més coherent amb el medi.

Si funciona aquest màrqueting, vol dir que hi ha una demanda d'aquest "producte" per tant una conscienciació de l'usuari important.

Què avaluen aquestes certificacions?

Com veurem ens els següents articles d'aquest paquet, cada certificació es marca els seus límits.No es pot avaluar el 100% dels factors que intervenen en l'edificació. Veurem com algun segell avalua una part de l'ACV, un altre les instal·lacions, l'entorn etc.

Dels segells que parlaré en els següents articles, tenen una sistema de puntuació intern de cada una de les certificacions. Puntuen cada un dels factors que ells avaluen segons l'assoliment del projecte a certificar.

El que si que us puc avançar és que NO s'avalua l'ACV de materials ,des de la seva extracció fins que sigui residu. En pocs casos veurem l'avaluació de l'estalvi d'aigua o l'eficiència de l'envolvent.

Els sistemes d'avaluació i puntuació de les certificacions normalment no són visibles, no podem saber els criteris que han aplicat per donar més punts a un aspecte que en d'altres. El resultat d'un edifici certificat, serà una categoria , la qual no ens mostrarà si l'edifici  ha tingut en compte els materials o bé a  realitzat un gran estudi per l'eficiència de les intsal·lacions o senzillament ha tingut en compte tots els factors en un determinat grau.

5 comentaris:

  1. Excelente aporte Clara.

    Juan C. Sánchez
    www.viviendasdominicanas.com

    ResponElimina
  2. Interesante tema... para cuándo el desarrollo de los siguientes apartados y de la conclusión? Gracias.

    ResponElimina
  3. Los conceptos aportados son de gran utilidad para el sector. Nosotros transitamos la via del aprovechamiento energético en proyectos de viviendas con excelentes resultados.

    Juan C. Sánchez
    www.viviendasdominicanas.com

    ResponElimina
  4. La calificación energética exigida por el CTE y la entrada de la orden en la Comunidad Valenciana Orden 1/2011, de 4 de febrero, no equivale a esta certificación?

    Gracias y enhorabuena por tu blog lo veo muy interesante.

    ResponElimina
  5. Jose Manuel gracias por tu comentario. Mira la Orden de la Comunidad Valenciana no la conozco, pero el CTE exige unas "escasa" mejoras sobre el edificio de referencia. Las certificaciones expuestas van más allà tocando otros parametros, podriamos considerarlas guias de buenas pràcticas. Y el CTE y aún más sus programas informaticos (LIDER, CALENER) se quedan en terminos superficiales. Pero es lo que Espanya nos pide por normativa...

    ResponElimina