divendres, 4 de març de 2011

CONCLUSIONS (opinió personal) CERTIFICACIONS



Per finalitzar aquest pack d'articles cal extreure'n conclusions, remarco que són aspectes :alguns extrets de professionals els quals han tingut experiències pròpies amb algunes de les certificacions i altres  són aspectes d'opinió personal dels estudis "teòrics" que he pogut extreure de la meva recerca sobre les certificacions energètiques dels edificis.
Aquest post s'estructurarà en els següents punts:
  1. Quadre comparatiu entre les tres eines estudiades
  2. Reflexió personal i proposta de nous sistemes i/o modificacions.

    Quadre comparatiu entre les tres eines estudiades

    Opinió personal:

    El que heu pogut llegir en aquests 3 articles sobre certificacions energètiques-ambientals, només és un breu resum per tenir una idea de com funciona cada una de les eines: BREEAM, LEED, i VERDE. Cada una requereix d'una especialització i una dedicació especifica, sobretot si vols ser un dels assessors d'aquestes eines les has de conèixer a fons i realitzar els cursos per assessors propis de cada una d'elles. Si vols enfocar el teu projecte seguint aquestes metodologies i aconseguir un certificat final, també hauràs de documentar-te específicament en cada un dels casos i és recomanable (encara que en alguns no sigui obligatòria) contactar amb algun assessor de l'eina. És totalment recomanable que cada un dels agents participatius del projecte sigui coneixedor de l'eina de certificació.

    Com ja he explicat, són eines totalment privades, fundades per empreses o associacions privades. Això comporta que cada un dels passos a realitzar s'hagi de passar per "taquilla". I per les experiències que he pogut anar coneixent, sovint cometem l'error de creure'ns segament el que ens proposa l'eina, sense valorar si en el nostre projecte, el nostre clima, la nostre situació ens és adequada aquesta actuació o no, i ens limitem a mirar els punts que ens donen. Aquesta la podríem dir la utilització comercial del sistema.

    En el moment en que ens trobem, les paraules "SOSTENIBLE" "VERD" "ECOLÒGIC" tenen molt de ressò i aquestes paraules aporten un valor afegit que a nivell de màrqueting és el que va més buscat.
    Aquest fet no el trobo criticable si ens ha de portar a fer les coses més coherent amb el medi ambient , coherents amb la societat i amb l'economia. Per desgràcia sovint no es fa per coneixement ni creença si no per vendre més que la competència, perquè l'usuari (sovint una mica més conscienciat que no els propis professionals dels sectors) valori el seu producte. 
    De moment això és així, i s'hi està treballant perquè las sostenibilitat deixi de se una marca  hi passi a ser part de la normativa i una necessitat de primer ordre, però es necessitarà molt més temps per aconseguir finalment aquest canvi. Sóc optimista i penso que entra tots ho aconseguirem.

    Després d'aquest petit discurs suposo que ja veieu cap a on em dirigeixo no? em dirigeixo cap a unes certificacions ambientals dels edificis públiques i obligatòries.  Al País Basc ja estan encaminats cap a aquesta direcció amb la guia de bones pràctiques gratuïta. 

    Crec que comportaria les següents millores:
    • Tots els agents participatius al projecte i obra, estaran formats com si es tractés d'una nova normativa. I tots en una mateixa direcció.Actualment pots haver fet una obra amb LEED però la següent si la fas amb VERDE o BREEAM hauràs de començar de 0.
    • S'adequarà a cada un dels països i zones específicament. No seran adequacions des d'una base anglesa 
    • Disminució de la inversió econòmica.
    • Podran se comprables edificis, tots hauran seguit les mateixes bases i puntuacions. Actualment no podem comprar edificis "platinium LEED" amb "5 hojitas VERDE".
    • En l'avaluació final, s'hauria d'especificar els punts obtinguts en cada una dels impactes.I així poder saber amb què ha invertit el projecte. Aprofito per remarcar, que mai podrem aconseguir se 100% coherents i sostenibles en tots els impactes, la millor inversió crec que és aconseguir un equilibri entre els 4 vectors: aigua, energia, materials i residus, i un vector addicional d'ubicació (on contemplar l'accés a l'edifici amb transport públic, bicis, a peu... )

    MILLOR AIXÒ QUE RES, PERÒ NO ENS PODEM CONFORMAR!

    3 comentaris:

    1. Lo que está claro es que hasta que no haya alguna herramienta oficial de certificación esto no se regulará (desde el punto de vistas técnico y económico) y la realidad es que aunque haya gente que quiera que sus edificios sean sostenibles por convicción no encargarán el estudio de certificación por no subir sus costes.
      Y ser certificador Leed, Breeam o Verde no te da de comer porque no hay clientes suficientes que demanden ese tipo de servicio.
      Que duda cabe que para lo que SI sirve es para saber las buenas prácticas de una edificación más sostenible y eso es lo que buscamos los profesionales del sector.
      Muy buen blog Clara, te felicito.

      ResponElimina
    2. Marta gracias por comentar este post!y veo que compartimos las mismas ideas! veo que tienes un blog...pero no me permite entrar en él. si es un blog divulgativo para profesionales me podrias facilitar entrar en él?
      Gracias!!!

      ResponElimina
    3. Bon treball i molt esclaridor!!.
      Estic d'acord amb tu en que tota aquesta evolució cap a l'eficiència dels edificis és encara molt confosa. Ens cal un marc legal que marqui fites ambicioses, orienti el camí a seguir i, sobre tot, elevi els "mínims".
      Al nostre sector tenim el vell costum de complir simplement amb els mínims exigits i no hi ha interès per arribar més enllà (a excepció dels edificis singulars en què algú vol lluir-se d'alguna manera).

      Veient tot el que has explicat als darrers posts, es pot interpretar que la certificació (obligatòria) dels edificis existents pot ser una bona eina per fer veure a tothom com estem en eficiència energètica i poder mesurar quan ens falta per arribar al compliment dels acords mundials per al 2020 i 2050.

      ResponElimina