dimecres, 5 d’octubre de 2011

Reflexions sobre la ciutat:Tenen prioritat els automòbils o els habitants?L'urbanisme hi participa?

Avui he constat que no sóc la única persona que penso que una ciutat és el millor model urbanístic per un model sostenible.

Com ja vaig mencionar al passat article: Arquitectura sostenible a Barcelona o a la muntanya? la meva opinió és ben clara, i crec que si es portessin a terme algunes condicions que mencionaré, la gent veuria millorar el seu nivell de vida a la ciutat d'una manera ràpida i no se'ns tirarien a la "yugular" quan parléssim de reduir l'ús de l'automòbil i afavorir un codi que protegeixi del tràfic als més vulnerables i alhora més sostenible.


L'urbanisme ha de ser l'encarregat de compaginar els diferents elements de la ciutat: edificis, carrers (mobilitat peatonal i transports (públics i privats)) i espais públics. I alhora aconseguir que aquesta suma d'"elements"  creïn comoditat i benestar per els seus usuraris: nosaltres.

Sovint ens trobem que algun d'aquests elements té prioritat respecte els altres, com pot ser a nivell de mobilitat, els cotxes sovint tenen preferència respecte la mobilitat peatonal. A Barcelona aquest fet fa temps que s'està intentant amortigüar, amb la implantació dels carrils bicis, nous bulevards, rambles,disminució d'aparcaments a espais públics etc. en definitiva crec veure un nou model de mobilitat a Barcelona i sembla que així ho veuen els experts:
"Barcelona es para los expertos una de las ciudades más caminables o respetuosas con el peatón" via Ecofield
Però jo com a ciutadana de la ciutat crec que encara hi ha molta feina per fer i no ben entomada per tothom.

I tot plegat vé delimitat per l'urbanisme que en base a regles urbanístiques fan una ordenació del territori basada en estrats. Hi ha diferents nivells amb diferents funcions a cada un d'ells.
  • Altura : és l'estrat amb més relació amb l'atmosfera i el que podem aprofitar per captacions solars, captacions d'aigua etc.
  • Superfície: és on hi intervenen més directament les regles d'ordenació i on queda definit els espais públics i els privats.
  • Subterrània: és la que dona suport funcional bàsicament a nivell d'infraestructures pel transport.
 Aspectes claus per un urbanisme més sostenible

  • Model territorial: Caldrà un adequat estudi del territori per tal d'aconseguir un equilibri entra teixit urbà i els ecosistemes propis del territori. El principal objectiu per un urbanisme "sostenible" és la minimització de l'ús del sòl, planejant un model compacta. 
 Foto:
    • Model de mobilitat: Caldrà fomentar l'ús del transport públic, els peatons i el transport amb bici. I conseqüentment minimitzar el transport privat.
    • Model soci-econòmic: Caldrà fomentar la productivitat local i educar la societat per assegurar la seva responsabilitat sobre la ciutat i els ciutadans.Planejant un model cohesionat socialment.
    Aquests tres aspectes seran bàsics per garantir: patrons de producció i consum sostenible, per la millora en la gestió i la prevenció de la sobreexplotació dels recursos naturals, per la millora de la salut pública, la solidaritat interregional, per incrementar la qualitat de vida dels ciutadans i en general per un desenvolupament sostenible global i compliment dels mandats internacionals. 

    Mobilitat:

    Vull emfatitzar en aquest punt, crec que té molta importància, i on hi ha opinions molt diverses. 
    El tràfic a les ciutats ha de ser regulat per reduir la contaminació atmosfèrica i acústica, i fer dels barris i centres urbans llocs més habitables. Aquesta hauria de ser la missió de tots.

    A nivell urbanístic crec que és prou evident que una dispersió urbana no facilita les condicions de sostenibilitat ni de comoditat, per contra una distribució compacta soluciona aquests problemes i beneficia molts altres aspectes, com pot ser la comunitat i relacions socials, els serveis bàsics els tens aprop i la mobilitat és accessible per tots.

    Tal i com està actualment la ciutat, i parlo de Barcelona perquè és l'exemple que conec en primera persona, ens trobem que sempre en la majoria de espais on anem hi ha vehicles a circulant a 50km/h que molesten acústicament i que posen en perill a ciclistes, vianants, nens etc. Ja hem sentit a dir en veu d'experts, que si reduíssim la velocitat de circulació dels vehicles a 30km/h dins la ciutat reduiríem així la contaminació sonora i ambiental, i evidentment disminueixen  els riscs d'accidents mortals. Per tots aquests motius que ens afavoreixen a tots els ciutadans, el límit de 50km/h hauria de ser per les grans avingudes, eixos principals i sortides/entrades de la ciutat.

    Aquestes disposicions tenen com a objectiu fer de les ciutats i pobles llocs de convivència i elevar la qualitat de vida de les mateixes.

    Com a reflexió final:

    Analitza quines activitats fas durant el dia i quantes les podries fer sense cotxe-moto?
    1. Anar a comprar : sense cotxe i així afavoreixes el comerç de barri
    2. Anar a treballar: si treballes dins la ciutat de BCN segur que TMB et porta fins a la feina, i t'estalvies enfadaments de bon mati amb el trànsit.Inclús pots aprofitar per llegir, o fer sudokus etc. en el transcurs d'anar a la feina.
    3. Quedar amb amics, per prendre algu, cine etc.: pots escollir o quedar-te al barri o anar a un altre barri, i sempre hi podràs anar amb TMB
    I el més important és que fent aquestes accions podrem aconseguir menys soroll i més qualitat ambiental.

    2 comentaris:

    1. Jo sóc de les bones doncs. Ni tan sols tinc el carnet, em moc sempre amb TMB.

      Crec que la gent fa un ús exegeradissim de cotxe i moto per la ciutat. Sobretot la segona (suposo i espero que força gent que té cotxe decideix igualment agafar el transport públic cada dia per anar a treballar) ja que enlloc de caminar tres carrers, o fer unes quantes parades de metro o bus, l'agafen, i això és patètic. Ja no només parlant de la contaminació, sinó també de salut física i mental. Si no caminem ni per anar al barri del costat, si no ens prenem uns minuts per passejar (si per exempe hem quedat a un lloc relativament aprop per fer uns cerveseta amb algú) quin tipus de vida estem aconseguint? Contaminant per l'ambient i per un mateix. Estressant i nerviosa.

      M'ha agradat l'article, tot i que no hi entenc molt de velocitats de cotxes i tal, estic amb tu. Tot el que sigui potenciar el transport públic i no el privat, hi estic molt a favor.

      ResponElimina
    2. Hola Clara, estoy totalmente de acuerdo contigo. ¿Cuáles son las barreras para que se limite aún más el uso de los coches en la ciudad? Es cierto que es evidentemente excesivo y además perjudica a los propios usuarios. ¿Cuál es la causa? ¿La vida de vértigo? ¿Los "intereses de las grandes corporaciones"? ¿La apatía de las propias víctimas? ¿Cuáles son los ejemplos exitosos que podamos conocer? Recuerdo haber visto hace una década info sobre "carfreecities" en alguna web pero ya no sé si existe siquiera...

      Gracias !
      JP

      ResponElimina