diumenge, 21 de novembre del 2010

La pell de l'edifici: La Façana










Les principals actuacions per obtenir un edifici de baix consum d'energia han de ser:
  • Minimitazció de la demanda energètica 
  • Minimització de l'ús d'energies fòssils
Cal dissenyar conceptes energètics pels edificis amb una vista global - mitjançant una planificació integrada entre l’arquitectura i l’energia.

Minimització de la demanda energètica:
Per tal de minimitzar la demanda energètica hi ha molts factors que hi intervenen:
  1. Orientació de l'edifici
  2. La pell de l'edifici
  3. Control de l'energia
  4. Ventilació natural
  5. Il·luminació natural
  6. ... 
En aquest article em centraré en parlar d'un dels punts, el 2. La pell de l'edifici, i concretament de les façanes.Alguns dels punts seran explicats breument, hi entraré més específicament en pròxims articles
La pell de l'edifici, tal i com l'he explicat al llarg dels meus articles "Crítica del llibre: Diseño de fachadas ligeras" o a "les cobertes verdes a Barcelona", la considerem com un símil de la nostra pròpia pell. En un edifici, dependrà de la façana i de la coberta el seu nivell d'aïllament acústic, tèrmic, impermeabilització, inèrcia tèrmica, confort interior etc. responsables en gran part de l'eficiència energètica de l'edifici.

Per tant crec que ha de ser el nostre punt de mira en el camp de la sostenibilitat. La tipologia de façanes l'haurem d'escollir en funció del clima on ens trobem i depenent de l'orientació de la façana. Coma  criteris genèrics, i dic genèrics perquè dependrà del clima on ens trobem si hi donem més valor a un punt o a un altre. La primera premisa a tenir clara és que res és extrapolable d'un clima a un altre.(sembla molt evident però actualment no està sent així)
  • A les façanes sud, cal concentrar els recursos de captació solar del tipus que siguin:
    finestres, galeries, col·lectors, etc.
  • A la nord les perforacions han de ser petites i l’aïllament important.
  • A les est i oest, a més, caldrà tenir molta cura de les proteccions solars. Cal aïllar molt bé la coberta, i estudiar acuradament els elements d’il·luminació, per tal d’evitar l’excessiva radiació a l’estiu.

Façanes: clima mediterrani

El clima mediterrani l'entenem com un clima tranquil. 
"A l’estiu difícilment s’ultrapassen els 30 ºC i a l’hivern no se sol arribar als 0 ºC de temperatura mínima.
La diferència de temperatures entre la terra i el mar dóna lloc a brises que redueixen les oscil·lacions diàries dia-nit (entre 5 i 10 ºC).
La precipitació aproximada anual és de 500 mm (500 l/m2), amb un màxim d’intensitat de pluja a la tardor."www.coac.net/mediambient

 
Per tant que és el que necessitem al nostra clima?
La resposta de Barcelona és a grans trets: protecció de la radiació solar a l'estiu

Tractaments de façanes segons orientació

A nivell únicament de balanç energètic es poden distingir les necessitats segons les orientacions. El paràmetre principal coeficient de transmissió tèrmica (K) valor indicatiu de flux de calor per unitat de superfície que travessa un tancament quan la diferència de temperatura entre els dos costats és d'un grau centígrad. Aquest salt tèrmic fa referència a l'aire d'un costat i de l'altre, és a dir, la part interior i l'exterior del tancament.
  • Façana Nord:
Cal minimitzar la superfície d’obertures, garantitzant la il·luminació suficient de l’interior, i la funció principal del vidre ha de ser la d’aïllament tèrmic cap a l’exterior.

Incidència solar: Mínima   
Actuació: Minimitzar superfície obertures (sense oblidar la necessitat de il·luminació natural)

  • Façana Est i Oest:
Incidència solar: Durant el períodes primaveral, tardor i a l'estiu de forma molt perpendicular a la façana.
Actuació: proteccions solar mòbils, ja que només haurà d'excloure la radiació durant unes hores i la resta d'hores voldrem una vista lliure i llum natural indirecta
  • Façana Sud: 
Incidència solar: Màxima
Actuació: 
Ed.Oficines: protecció mòbil a l'hivern.
Ed.Habitatges: protecció horitzontal fixe. El sol d'hivern és benvingut per aportar calor a l'interior i ae sol d'estiu amb aquesta mesura passiva no arriba a entrar a l'edifici.

façana sud protecció passiva fixe 

A façana Sud una altre actuació possible, és la plantació d'arbres de fulla caduca així aconseguirem una protecció solar durant els mesos d'estiu i al canviar les fulles a l'hivern deixaran passar tota la radiació solar que necessitem.

façana sud: protecció fixe i protecció per vegetació 

Trobarem altres maneres d'aconseguir proteccions passives, cada una amb els seus avantatges i inconvenients:

 1. Façana de l'edifici Mediatic de Barcelona, edifici singular amb solucions de tancaments singulars, les quals no nego que siguin molt bones en eficiència però no ho podem contemplar com una solució del dia a dia per la seva singularitat i pel seu elevat cost.
 2. Façana edifici a la zona 22@ de Barcelona el qual per tal de tamisar la llum i evitar insolació directe han "embolicat" l'edifici amb una malla que filtre la llum. Personalment crec que és una solució molt inamovible i fixe, la qual no ens permet jugar amb quan ens interessa rebre la radiació i quan no, i ens trenca la visualitat d'interior a exterior.










  3. Façana d'un edifici d'oficines situat al barri de Poble Nou de Barcelona. On fa servir proteccions fixes verticals per evitar insolació del Sol directe en un determinat punt del dia i època, això sense pràcticament  influir en la lluminositat natural.














Control d’energia solar

Mentre en l’època d’hivern els guanys solars principalment a través de les obertures de l‘edifici milloren el balanç energètic aportant calor gratuïtament, el control de l’aportació d’energia solar és el punt clau per a la minimització de la demanda energètica de refrigeració de l’edifici a l’estiu. La seva importància augmenta amb la creixent aplicació de superfícies vidrades, tant en el sector residencial com comercial i d’oficines. Existeixen tres mecanismes de control solar: vidres especials, proteccions fixes i proteccions mòbils.

L’aplicació de vidres de protecció solar pot resultar eficient , però comporta els
següents inconvenients:
• El valor de transmissió lumínica baixa considerablement, per lo qual és difícil aprofitar la llum natural al fons de l’interior i tenir un bon confort visual.
• A manca de ser regulable, el vidre no només impedeix l’entrada de l’energia solar a l’edifici a l’estiu, sinó també a l’hivern. D’aquesta manera també redueix l’aprofitament de la radiació solar i augmenta la necessitat de calor artificial.

Ventilació natural

L’objectiu de la ventilació dels edificis és la garantia de la qualitat de l’aire necessària per a la respiració i per evitar possibles olors, sent la renovació mínima higiènicament uns 25 m3/pers·h.
Actualment, com ja em parlat en altres articles, la ventilació la fem manualment i alhora hi ha una part que es indirectament, sense que ho sapiguem, a través de la fusteria, provocant així pèrdues innecessàries d'energia.

Un concepte de refrigeració passiva, que s’està estenent molt en altres països, és el sistema de ventilació nocturna, que es basa en l’aprofitament de l’oscil·lació de la temperatura entre dia i nit i la inèrcia tèrmica dels materials constructius a l’interior de l’edifici. Els materials amb important inèrcia tèrmica (sostres, terres, murs)
absorbeixen part de la calor que reben durant el període calent i la desprenen durant la nit. La ventilació nocturna de l’edifici amb l’aire exterior d’inferior temperatura augmenta el refredament del material. El concepte és especialment indicat en edificis que són usats durant el dia i deshabitats a la nit, com oficines. Per possibilitar la ventilació nocturna, es necessita l’obertura de finestres, que pot ser efectuat manualment, però normalment compta amb una domòtica, que compara les temperatures exteriors i interiors i obra les finestres quan la diferència entre ambdues sigui suficientment alta.
                                                                                                                                                  Bibliografia utilitzada: Estudi tecnològic d’arquitectura bioclimàtica i les seves millors tecnologies disponibles en consum d’energia de Christoph Peters.

5 comentaris:

  1. Cada vegada els artícles són més i més complerts i trobo que els exemples que has buscat són molt entenedors,
    Gràcies per informar-nos!

    ResponElimina
  2. Indra, Rba, Media-Tic!!
    En aquesta zona es poden veure les ultimes tendencies degut a que es la zona potenciada per Barcelona.
    Felicitats Clara

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats pel bloc. La sintesi de la informació queda molt clara i es nota que domines. Endavaaant!

    ResponElimina
  4. Hola sóc Joan Torrents. Voldria saber la direcció concreta de l'edifici del poble nou que planteges com a solució 3 de façana nord.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. https://maps.google.es/maps?q=selva+de+mar&oe=utf-8&aq=t&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&sa=N&tab=wl

      Joan et passo el link de la direcció de l'edifici del punt 3.
      Estem en contacte!

      Elimina