Com s'ha rebut el certificat energètic a Espanya?

Deixats passar uns mesos des de l'entrada en vigor de la Directiva 2002/91/C, la qual estableix la obligació del certificat energètic per habitatges existents, ja puc fer un primer anàlisis de com s'ha rebut a Espanya aquest nou certificat, i sobretot de com ha sigut manipulat pels mateixos professionals cerificadors o intrusos en el sector.(La crítica dels programes informàtics homologats per fer els certificats energètics la deixo per un altre article ja que si no seria massa extens.)

Si analitzem cada un dels agents interventors en el procés veurem com en cada un d’ells i trobem punts crítics on cal intervenir, tant en divulgació com en ètica professional.

Falta de divulgació i explicació de la finalitat del certificat energètic:

El primer que he pogut veure és que la majoria de sol·licitants del certificat, desconeixien la seva obligatorietat fins al moment en que van a la immobiliària/administradors de finques a contractar el seus serveis per vendre o llogar el seu habitatge.

Ser coneixedor d’un nou certificat en el moment en que han decidit tancar un contracte amb la immobiliària ho viuen com:

....un increment de burocràcia sense sentit, posar entrebancs en el procés de compra/venta, un nou impost pel propietaris etc.

Si darrera d’aquests pensaments no hi ha algú que els expliqui correctament la finalitat d’aquest certificat, aquesta idea es fa permanent i causa una desconfiança en el tècnic certificador, el qual provoca la desvalorització del treball i per tant la rebaixa abusiva de preus.

Immobiliàries – Administradors de finques:

En aquests mesos ja s’ha pogut veure la picaresca d’algunes immobiliàries en oferir la possibilitat de no contractar el servei de cap tècnic certificador, fins el moment en que ja tingui llogater/comprador interessat, i d'aquesta manera se li pot carregar indirectament el cost del certificat.

Aquí ja estan infringint la normativa, la qual estableix que en els anuncis dels habitatges cal que s’hi mostri la qualificació energètica corresponent. Sense respectar aquest aspecte, perd el sentit que se li atorga a l'etiqueta, ja que la persona interessada en llogar/comprar un habitatge, no pot fer una comparativa de preus i qualificacions, una de les finalitats d'aquesta etiqueta és que els habitatges amb millor qualificació tinguin millor sortida al mercat, aconseguint d’aquesta manera tenir un parc d’habitatges amb uns mínims d’eficiència energètica.

Quan el propietari em sol·licita el pressupost ja és massa tard per fer-li entendre la importància de l'etiqueta. Malgrat, potser, ja sigui massa tard per convèncer de la necessitat de la qualificació energètica, m’agrada que el client es quedi convençut del que ha pagat, per aquest motiu quan faig l’oferta d'una certificació energètica explico en què consisteix tot aquest procés i amb quina finalitat es fa, i per altre banda quan entrego l’etiqueta final de l’habitatge, faig l’entrega d’un petit dossier on intento explicar el perquè d'aquest RD, amb quins objectius s'ha pensat, i la meva opinió com a tècnica. Alhora també aprofito per explicar en què consisteix la feina del certificador i en què han estat invertits els seus diners.

Tècnics certificadors

Els tècnics certificadors hauríem de ser els primers interessats en que ens valoressin la nostra feina. Però l’equilibri en aquest sector sembla ser impossible. 
Abans anàvem amb la cançoneta: 
...." és que com que treballo en el sector de la construcció el meu lloc de treball té molt prestigi ja que és el motor del país" ...

i ara hem adaptat la cançoneta en l'ambient crisis:
... " és que com treballo en el sector de la construcció i el panorama no pinta bé, millor rebentar preus i així jo em quedo la poca feina que hi ha" ...

Sovint em fa vergonya formar part d'aquest sector, perquè podria dir que és el sector on menys humanitat ni companyerisme existeix. Podria dir que és un sector sense escrúpols.

Tota feina té un preu, ja que tota feina comporta les hores d'un especialista dedicades exclusivament a ella. Si el tècnic certificador fa tot allò que li obliga la llei i alhora hi posa un cert interès en calcular certs paràmetres tècnics, que et permetran personificar i ajustar més l'estudi, un certificat no el pots oferir a 80€, ja que només amb el desplaçament, la recollida de dades i la responsabilitat civil del tècnic ja sobrepassen aquest valor. 

Per tant oferir preus rebentats potser et pot ajudar a tenir algun client més però estàs perjudicant la teva pròpia feina i la dels teus col·legues.  Jo com a tècnica ofereixo els meus clients:

Hi ha una primera fase de: recollida de dades "In situ" , visito l'habitatge a certificar i realitzo els diferents treballs :

1 . Determinació de l'orientació de l'habitatge

2 . Presa de les mesures necessàries de l'envolvent de l'habitatge ( façanes , finestres , coberta ( si s'escau ) ) i recollida de mesures generals per poder realitzar un plànol de l'habitatge.

3 . Presa de fotografies , tant d'elements generals com pot ser la façana com de detalls que poden ser les fusteries de les obertures exteriors , o bé instal · lacions etc .

4 . Estudi de les característiques de les instal · lacions de refrigeració / calefacció , aigua calenta sanitària i renovables , si s'escau.

5 . Estudi organolèptic de la tipologia de façana i els elements que la formen , com també de la coberta i característiques de la fusteria en les obertures exteriors .

6 . Primer diagnòstic, previ a la qualificació , de l'habitatge i valoració de les possibles mesures que podrien millorar el comportament energètic de l'habitatge .

Acabada la visita a l'habitatge , inici la fase de l'entrada de dades al CE3X , un dels programes reconeguts per ICAEN .Per poder introduir les dades , cal saber i conèixer a la perfecció diferents sistemes constructius. Al no poder realitzar cales ni tenir accés a les dades tècniques del projecte, calculo la transmitància tèrmica de l'envolvent , a la fi d'avaluar un model el més semblant a l'habitatge i d'aquesta manera aconseguir una qualificació millor de la que s'obtindria fixant aquests paràmetres en un valor "per defecte " .

Una vegada obtinguda qualificació de l'habitatge , resultat de la fase anterior , cal fer una anàlisi tècnic d'aquest i determinar les mesures de millora, que com a tècnica, puc recomanar per millorar el comportament energètic  l'habitatge .

L'última fase del procés estrictament obligatòria és enviar l'informe ( generat pel programa ) i el annexos ( opcionals ) a l'Institut Català de l'Energia ( ICAEN ) perquè sigui validat i emetin l'etiqueta energètica resultat de l'estudi .

Aquí finalitzaria el que hauria de ser el procés habitual del tècnic certificador .

Crec que si tots els tècnics féssim una feina semblant com la descrita anteriorment poques persones qüestionarien el preu del certificat energètic, ni la seva necessitat.

Conclusió:

No crec que s'estigui aplicant correctament a Espanya, ja que només funcionem a base de controls i penalitzacions. Per tant crec que per regular aquesta nova normativa caldria un control extern que vigilés i controlés els fraus i els certificats no vàlids, com també controlés les immobiliàries i administradors de finques.

Per altre banda crec necessari que a través de ICAEN o bé dels col·legis professionals s'estableixin uns preus orientatius per delimitar el lliure mercat.

Suposo que és impossible aconseguir que ningú es queixi, però el que m'agradaria fer veure als propietaris dels habitatges o d'edificis és que ells són els principals responsables de l'habitabilitat i,ara, de l'eficiència tèrmica del seu habitatges/es també.

Invertir en aspectes d'habitabilitat és obligatori, malgrat a dia d’avui hi hagi habitatges on no si pot viure (o bé s’hi pot malviure en condicions infrahumanes), però cal també l’obligatorietat d’intervencions per aconseguir un parc d'habitatges existents més sostenible mediambientalment. El sector de la construcció és un dels sector que deixa més petjada mediambiental i la major part en la fase de manteniment, cal actuar!

Penso que estem arribant a una situació extrema i alarmant. El parc d'habitatges existents en estat precari és molt elevat, i sense cap esperança a ser rehabilitats. Això comporta que el sector social més vulnerable econòmicament hagin de viure en habitatges amb falta d'aïllament, finestres que no tanquen correctament etc. i en conseqüència seran ells qui pagaran les factures més elevades, sent al mateix temps els que menys s'ho poden permetre.

Crec que és necessari la regulació de la rehabilitació energètica i que en determinats casos passi a ser obligatòria per tal garantir un mínim d’habitabilitat i d’eficiència. En cas que no compleixin en uns mínims establerts el propietari responsable de l’habitatge haurien de ser penalitzats.

Si no canviem el sistema d'aquest país, sempre estarem escoltant les supliques i els plors dels que ens queixem perquè hem de pagar un extra, com pot ser el certificat energètic i en canvi l'altre part de la societat es manté en silenci quan no pot ni pagar les factures de la llum i menys el lloguer d'un pis.

La pobresa energètica és un problema que passa desapercebut i en canvi és ben real i el pateix moltes persones. Necessitem solucions i voluntat política per la seva aplicació.