La pobresa energètica: problema reconegut? o pedaç electoral?

Després d’una actuació com a voluntària, és el moment per reflexionar, hi ha detalls i detalls de totes aquelles persones que has assessorat que no et poden passar per alt. Cal analitzar-ho.

Quan finalitzo algunes de les actuacions de FPG, el meu cap sempre es queda donant voltes: com s’ha arribat a aquesta situació? Com s’hauria de fer front? (etc) Sempre són les mateixes preguntes però de cada actuació n’obtinc alguna resposta.

     1.   L’electricitat ens arriba a casa i en fem ús com a bé “diví”, però la factura demostra que de diví  en té poc! Els usuaris/es sabem què estem utilitzant?

2. Els usuaris/es som conscients dels interessos de les elèctriques?
3. Els usuaris/es sabem que a vegades la factura no justifica el nostre consum? Coneixem les eines per demostrar-ho?
4. És un problema : la pobresa energètica per l’Ajuntament?

En primer lloc remarcar  que, com ja he dit enmoltes ocasions, la desconeixença del que s’està pagant va lligat a la incapacitat per poder fer front a la minimització de la factura. Val a  dir que sovint, els usuaris/es que es troben en situació de pobresa energètica són els que, intuïtivament, redueixen dràsticament el paràmetre “consum”, ja que és el que es troba al nostre abast i on hi tenim incidència, però: a quin cost? Passar fred? Destinar més de la meitat dels teus ingressos al pagament de les factures de subministraments? Aquí és on ens prenen el pèl, en reduir el consum sovint no n’hi ha prou , cal conèixer totes les opcions contractuals que tenim en cada situació en que ens trobem. 

Una persona a la que vaig atendre aquella tarda em va explicar que:

“fuí a atención al cliente de Endesa con amigos mios como testigos de que  yo soy una persona que nunca enciendo la calefacción, mis amigos me conocen, y saben que yo casi no utilitzo energia, que vivo con poco y en invierno mi calefacción són mantas y mantas. Pedimos hablar con el jefe de Endesa, però él nos dijo que le sabia muy mal però que teniamos que pagar el importe de la factura”

Si una persona va amb testimonis per demostrar que ella pràcticament no fa ús de l’energia, posa en relleu la desconeixença i la opacitat del sistema. La desconeixença i la desesperació porten a situacions extremes on et sents “estúpid”( tal com explicava la usuària) per trobar-te suplicant que revisin la teva factura perquè és impossible que estigui bé!  I tot això, davant d’una persona que fa la seva feina, i que malgrat et pensis que és el jefe d’Endesa, és un treballador qualsevol (amb unes condicions laborals que podríem fer-ne un altre article, sovint treballen amb condicions precàries) el qual l’han format amb unes directius empresarials ben clares, “no empatitzar amb les persones” “Objectiu: cobrar íntegrament la factura”.

En més d’una ocasió m’han preguntat “com ser a qui haig de creure? A tu o a Atenció el Client d’Endesa?” la resposta és senzilla, jo no tinc cap benefici econòmic de la teva factura. L’únic objectiu que tinc és, explicar-te les eines de les que pots beneficiar-te en el teu cas en concret, tant siguin contractuals com recomanacions d’eficiència energètica. La missió és que entenguis la teva factura i puguis actuar-hi! Per tant jo hi destinaré el temps necessari per intentar esbrinar el motiu d’aquesta elevadíssima factura, i intentaré assessorar segons la teva actual situació on sovint es pot acollir al bo social, baixar la potència contractada etc... 

L’altre observació important és com s’està tractant aquesta problemàtica real. Ara de cara el bon temps el problema s’esvaeix , i malgrat les accions pre-electorals que veiem en aquests dies no és SUFICIENT, com sempre dic: es tracta d’un rentat de cara, d’un pedaç. Poden dir que s’ha pujat la partida social i així quedar-se ben tranquils, però és evident que no ha augmentat segons la realitat en que vivim. 

Si analitzem aquest mateix assessorament del que us parlo, com és que de 15 persones que estaven apuntades només en vam atendre a 5? És perquè a les 10 persones restants de cop i volta se’ls hi ha resolt el problema? NO! Segurament aquest dia en concret se’ls hi va complicar i no van poder assistir a la trobada. Però si aquest assessorament no depengués de voluntaris i l’Ajuntament invertís diners fixes en un assessorament periòdic fixe destinat directament a l’atenció dels usuaris en situació de pobresa energètica, passaria a ser una problema reconegut per l’administració, i probablement seria més efectiu! La periodicitat ajuda a mantenir el lligam amb els usuaris/es i alhora es professionalitzaria aquest assessorament, i se’ls hi trauria aquest pes als serveis socials que actualment es troben desbordats. I els voluntaris/es podrien fer la feina que els hi pertoca: SUPORT. 

Com ja he repetit en moltes ocasions, una necessitat bàsica no pot estar en mans dels voluntaris, cal que aquesta tasca la realitzin professionals.

La solució passa per reconèixer que el problema existeix tant en període pre-electoral com també durant tot l’any!